dimecres, 6 de març de 2019

LES OCLUSIVES FINALS


Lletres p/b, t/d i c/g


Related image

Observa atentament la pronúncia d’aquests sons a final de paraula:

esquerpsuperbsetfredarc



llarg

Normes d’ortografia

A final de paraula
Darrere d’una vocal tònica, s’escriuen les oclusives sordes: p, t, c: llop, humit, amicExcepcions– adob, club, cub, tub, fluid, fred, sud, mag, demagog, pedagog…
– Femenins acabats en
–itud (solitud, plenitud) i –etud (quietud, inquietud).
Darrere d’una vocal àtona, s’escriu la mateixa lletra que aparegui en el femení o en una paraula derivadaàrab, pàl·lid, càstig, príncep, dipòsit, músic.Excepcions
à
nec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, mànec, préssec, rònec…
Darrere d’una consonant s’escriu la mateixa lletra que aparegui en el femení o en una paraula derivadasuperb, covard, alberg, llarg, serp, desert, remolc.ExcepcionsLa primera persona d’alguns verbs: vinc, aprenc, comprenc, encenc, entenc, pretenc, tinc, …

A final de síl·laba
Caldrà tenir en compte els grups gràfics següents:
ad-adjuntar, adjudicar, admetre, advocat, adversitat
ab-abdicar, abdomen, absent, absolut, abstracte, absurd, absoldre
ob-objecte, objectiu, obtenir, observar, obscur, obvi, obviar
sub-subjecte, subministrar, submarí
subs-substituir, substitut, substància, substrat
cap-capçal, capgirar, capbussar-se, capficat
cab-cabdal, cabdell, cabdill
-bt-dissabte, sobte, dubte, subtil
-pt-acceptar, apte, captiu, escriptor, escriptura, recepta, repte
-cc-accent, accelerar, succeir, succés, acceptar, objecció
-ct-tracte, adjectiu, recte, pacte, delicte, districte, objecte
-gg-suggerir
-gm-augment, enigma, fragment
-gn-cognom, signar, regnar, sagnar, digne
-dd-addicte, addicció, adduir
-tm-setmana, sotmetre
-tll-espatlla, ametlla, butlletí, ratlla, motlle, batlle

L’emmudiment de les lletres d i t finals

Excepte en valencià i balear, les lletres d i t no es pronuncien a final de paraula en els grups –nd, –nt o –lt.
NomsAdjectiusAdverbisGerundis
estand, dividend, insult, revolt, brillant, detergent, laberint, conjuntfecund, profund, malalt, ocult, constant, content, distint, adjuntconstantment, malament, normalment, pobramentcantant, perdent, dormint, servint


Les formes tan/tant i quan/quant

tan– És un adverbi i s’utilitza per a les comparacions.
– Sempre s’escriu davant d’un adjectiu o d’un altre adverbi
Ella és tan intel·ligent com tu.
Fes-ho tan bé com sàpiques.
tant– Indica quantitat i va seguit d’altres classes de paraules o va al final d’una frase.  Ha corregut tant que ha quedat esgotat. M’agrada tant!
quan– Indica temps
– Es pot substituir per una expressió temporal com “a quina hora”, “quin dia”, etc.
Quan vinguis escoltarem el CD.
El dia que vinguis escoltarem el CD 
quant– Indica quantitat
– Es pot substituir per una expressió com “quants n’hi ha”, “quants han arribat”, etc.
Quant val aquest xandall?
Quants diners val aquest xandall?


Activitat de síntesi

Agafa les 15 paraules que consideris més difícils per tu i crea un núvol de paraules ben bonic.
  1. Utilitza aquest enllaç per fer-ho: http://www.nubedepalabras.es
  2. Quan l’acabis, envia-me’l a l’adreça mariajose.santadorotea@gmail.com per compartir-lo amb la resta de companys.





Nodes 2131132133135136137138139140141
159160161162163164
Nodes 4348350352353354355
Ampliació001 002003

dijous, 14 de febrer de 2019

Conjuncions

Espai d'aprenentatge de la llengua catalana a l'ESO

Conjuncions

Image result for conjuncions catala

Definició

– Les conjuncions són nexes que connecten oracions
Va entrar i va saludar a tothom.
– De vegades, enllacen paraules o sintagmes de la mateixa categoria
Són monedes d’or i argent
– Quan la conjunció que apareix juntament amb un adverbi o una preposició, es forma una locució conjuntiva.
 a fi que, abans que, com que, d’ençà que, des que, després que, encara que, fins que, ja que, llevat que, malgrat que, mentre que, només que, per tal que, segons que, sense que, sols que, vist que.
– El resultat d’unir dues oracions és una oració composta.
– Aquestes oracions compostes poden ser de dues menes: coordinades(les dues oracions tenen la mateixa categoria) i subordinades (hi ha una oració principal i una de subordinada)
Conjuncions de coordinacióOració composta per coordinació
Oració simple + conjunció + Oració simple
Enllacen elements igualsJo escriuré la carta i tu la li donaràs
Va relliscar i va caure a l’aigua

Conjuncions de subordinacióOració composta per subordinació
Oració principal + conjunció + Oració subordinada
Indiquen que una oració depèn de l’altraNo vull que compris res
Jo desitjo que  tu siguis feliç.

Tipus de conjuncions

Les conjuncions de coordinació

TipusSignificatConjuncionsExemples
copulativesuneixen dos o més elementsi (oracions afirmatives)
ni (oracions negatives)
Té gana i son.
No menja ni dorm.
disjuntivestria forçosa o alternativaoo béEt quedes o véns amb mi?
Li compraré un llibre o bé el convidaré a sopar.
adversativesoposició o contrarietatperò
sinó (que)
ara bé
per contra
Parla bé l’anglès però no el sap escriure.
No estudiem física sinó química.
No plovia, sinó que diluviava.
distributivesdistribució de l’accióni…ni
o…o
entre…entre
no solament…sinó que
Ni fa ni deixa fer.
explicativesaclareixen el que s’ha dités a dir
això és 
il·lativesdoncs
per tant
en conseqüència
continuativescontinuïtataltrament
a més (a més)
d’altra banda
No s’adona de res, a més la seva mare dissimula.
RemarquesExemples
La conjunció i no es canvia mai per encara que la paraula següent comenci per i.Estudia geografia i història. Viatjarem per França i Itàlia.
La conjunció o no es canvia mai per encara que la paraula següent comenci per o.Tancat o obert?
La conjunció sinó no equival mai al grup si no (condició + negació)No és de llana, sinó (ans al contrari, és) de cotó.
Si no són dues paraules diferents: si (conjunció condicional) + no (adverbi de negació)Si no ho vols (en el cas que no ho vulguis), ho tornarem al magatzem. 

Les conjuncions de subordinació

TipusSignificatConjuncionsExemples
Completivessense significatque
si
com
Et desitjo que tinguis molta sort.
No sé si et podré ajudar.
Fes-ho com vulguis.
De llocllocon
allà on
Dinarem on t’agradi més.
De tempssimultaneïtatquan
mentre
Jugarem a cartes quan arribis.
No parlis per telèfon mentre condueixes. 
anterioritatabans que (no)Vull parlar amb tu abans que te’n vagis.
posterioritatdesprés que
fins que (no)
des que
així que
tot seguit que 

tan bon punt
tan aviat com
Després que hagis fet el dinar, neteja la cuina.
Us heu d’esperar a la sala fins que la infermera us cridi.
No em mouré d’aquí fins que no m’atenguin.
Tan bon punt arribis a casa, telefona’m.
Des que va tenir l’accident, no ha tornat a conduir.
reiteraciósempre que
cada volta que
tota vegada que 
Sempre que ve porta alguna cosa.
De maneramodecom, com si
segons
tal com
així com
Puja a cavall com puguis.
Ho faig tal com vas ensenyar-me.
Comparativesigualtattant…com
tan…com
Aquest vi no és tan bo com deien.
superioritatmés …que (no)
millor … que (no)
Prefereixo més guardar-lo que llençar-lo.
inferioritatmenys …que (no)
pitjor … que (no) 
Aquest programa de televisió és pitjor que l’anterior.
proporcionalitatcom més … més
com menys … menys
quan … més
quan … menys
Com més serem més riurem.
Condicionalscondiciósi
si de cas

posat que
en cas que
mentre (que)
Si resols aquest problema, hauràs superat la prova.
Anirem d’excursió posat que tothom hi estigui d’acord.
En cas que arribi tard, comenceu a passar.
Causalscausaperquè
com que
ja que
atès que
vist que
puix (que)
per tal com
a causa que
Canvia de cotxe perquè és massa vell. (castellà: porque)
Com que fa fred, avui no sortirem de casa.
Ja que has vingut, queda’t a dins.
Finalsfinalitatperquè
per tal que
a fi que
Et deixo el llibre perquè te’l llegeixis (castellà: para que)
S’investigarà el cas per tal que se sàpiga la veritat.
Cal un nou fàrmac a fi que millori de la malaltia.
Concessivesdificultatencara que
malgrat que
per més que
tot i que
mal que
Encara que m’ho prometis, no et crec.Aquest vestit, me’l quedaré, tot i que no m’agrada massa.
Consecutivesconseqüènciade manera que
tant … que
tan … que
Ho podries dir de manera que tothom t’entengués, no creus?
RemarcaCatalàCastellà
La conjunció perquè pot expressar:
– Causa (allò que provoca un fet)
– Conseqüència (allò que es persegueix)
Fixa’t que en castellà això no passa.
No ha sortit perquèplovia.
Ho vaig dir perquè se n’assabentés.
No ha salido porquéllovía
Lo dije para que se enterase.

Per practicar

Nodes 2519520521522523 (9)524 (10)
525 (11)526 (14)545 (7)546 (8)547 (13)548
549 (15)550 (12)
Itineraris1256

Exercici: reconeix els adverbis, les preposicions i les conjuncions