EL SINTAGMA VERBAL, PREDICAT DE L’ORACIÓ
El sintagma verbal (SV) és l’estructura gramatical formada per un verb (V) i els seus complements. El SV constitueix el predicat (P) de l’oració; és a dir, allò que es predica (o es diu) del SN subjecte.
La Laura | escrivia poemes i contes |
SN | SV |
[subjecte] | [predicat] |
ESTRUCTURA DEL SINTAGMA VERBAL
No | vinguis | tard. |
Especificador | Nucli | Complement |
adverbi | verb | adverbi |
– La funció d’especificador del verb la fan alguns adverbis (no, també, només, solament, ja, encara, etc.).
– La funció de nucli la fa el verb.
– La funció de complement del verb la poden fer:
- Un SN: Escolta la ràdio.
- Un adjectiu (o un sintagma adjectival): Està malalta. / Està molt malalta.
- Un SPrep.: Parlen de les seves coses.
- Un adverbi (o un sintagma adverbial): Menja malament.
- Un PRONOM: Vull això.
- Una ORACIÓ (que en aquest cas serà subordinada): Vull que vinguis.
TIPUS DE PREDICATS | Exemples | |
Predicat nominal | Frases amb verbs copulatius, que pràcticament no tenen significat, com ser, estar i semblar | Les estàtues eren de marbre. |
Predicat verbal | Frases amb verbs predicatius, plens de significat, com plantar, créixer, escriure | Les estàtues tenien les mans juntes. |
TIPUS DE VERBS | |
Verb copulatiu | Verb gairebé buit de significat (ser, estar, semblar). |
Verb predicatiu | Verb ple de significat (dormir, caminar…). |
Verb transitiu | Verb que necessita un objecte sobre el qual recaigui l’acció, és a dir, un CD (veure, voler…). |
Verb de règim | Verb que exigeix un complement introduït per una preposició determinada, és a dir, un CRV (acostumar-se a, assabentar-se de…) |
Verb intransitiu | Verb que no exigeix cap complement (venir, sortir, arribar, caminar, córrer…) |
Verb pronominal | Verb que porta aglutinat un pronom feble (adonar-se, atrevir-se…) |
Verb impersonal | Verb que no té subjecte (nevar, ploure, haver-hi...) |
FUNCIONS SINTÀCTIQUES DINS DEL SV
1. El complement directe (CD)
Característiques del CD | Exemples |
1. És un SN que designa l’entitat (persona, animal o cosa) sobre la qual recau l’acció del verb. | En Pau menja verdura. El conserge va tancar la porta. |
2. Encara que el CD es refereixi a persones, generalment no va precedit de la preposició a. | L’alumne va saludar el professor. La policia va detenir els lladres.Avui hem felicitat la Carme. |
3. El CD no concorda amb el verb; per tant, pot aparèixer en singular o en plural sense que el verb variï de forma. | L’alumne va saludar el professor.L’alumne va saludar els professors. |
4. El CD és un complement exigit pels verbs transitius. Va immediatament darrere del verb i no es pot suprimir. | *La policia va detenir.*Avui hem felicitat. |
5. El CD es pot substituir per un d’aquests pronoms febles: el, la, els, les, en o bé ho. | L’alumne el va saludar. La policia els va detenir.Avui l’hem felicitada. |
6. Generalment, el CD passa a fer la funció de subjecte en l’oració passiva. | Els lladres van ser detinguts per la policia.La Carme ha estat aplaudida. |
La manera més recomanable de reconèixer el CD, en cas de dubte, és fer-ne la substitució pronominal.
2. El complement indirecte (CI)
Característiques del CI | Exemples |
1. És un SPrep introduït per la preposició a (o per a) que designa qui rep el benefici o el dany de l’acció del verb. | Va regalar un disc al seu cosí.Prepara un pastís per a la Marta. |
2. Generalment, el CI es refereix a éssers animats (persones o animals). | Va explicar la llegenda a la Neus.La Marta dóna menjar al gos. |
3. La posició més habitual és darrere el CD. | Va regalar un disc [CD] al seu company. |
4. El CI es pot substituir pel pronom feble li (singular) i els (plural). ALERTA: *Lis no existeix. | Li va regalar un disc.Els vam telefonar de seguida. |
Cal no confondre’l amb altres complements introduïts també per la preposició a, com alguns complements de règim verbal i alguns complements circumstancials:
S’han acostumat a la seva presència. [CRV]
No anirem al concert. [CC]
No anirem al concert. [CC]