Bloc de Llengua catalana de 2n. ESO

Bloc de llengua catalana de 2n d'ESO

divendres, 20 d’abril de 2018

PRONOMS FEBLES 1

Image result for PRONOMS FEBLES

 ELS PRONOMS PERSONALS: FUNCIONS I COMBINACIONS

Com que ja comenceu a ser experts en això de detectar els complements del verb, anirem al gra. Llegiu el resumet (que de ben segur ja domineu), preneu-ne bona nota i prepareu la prova...
Ànims, que això està fet, estimats!

1. FUNCIÓ DEL COMPLEMENT DIRECTE

Recordeu que el CD mai porta preposició! 
Pel que fa a la primera i segona persona, els pronoms que funcionen com a CD són:

1a persona: EM (m'/-me/'m) en singular i ENS en plural. Ex. Mira'ns a la cara (a nosaltres).
2a persona: ET (t'/-te/'t) en singular i US en plural. Ex. Us buscà tota la nit (a vosaltres).
3a persona: el CD pot ser substituït pels pronoms febles següents:

ES (s'/-se/'s) si es tracta d'un acte reflexiu. Ex. Ell es pentina tots els dies (a ell mateix).

El, la, els, les ; SN determinat amb article, demostratiu o possessiu. Demano els seus mitjons. Els demano.
- En : SN no determinat. 

"Demano llibres- En demano".
Ho: Substitueix a Això, allò, oració subordinada - 

"Vull això- Ho vull /Vull que vinguis- Ho vull".

2. FUNCIÓ DE COMPLEMENT INDIRECTE

1a persona: EM (m'/-me/'m) en singular i ENS en plural. Ex. Ens han reservat entrades (a nosaltres).
2a persona: ET (t'/-te/'t) en singular i US en plural. Ex. T'has comprat un cotxe nou? (per a tu).
3a persona:
ES si es tracta d'un acte reflexiu. Ex. S'ha pentinat els cabells (a ella mateixa).
LI singular (masculí o femení) . Compro això a en Joan. Li compro això.
ELS plural (masculí o femení) . Pago el rebut a les veïnes. Els pago el rebut.


3. EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL

- Per a identificar-lo, cal fixar-se en el verb per comprovar si demana la preposició.
A: accedir, contribuir, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...
DE: recordar-se, oblidar-se, adonar-se, riure's...
EN: entossudir-se, tardar, vacil·lar, afanyar-se, pensar...
AMB: avenir-se, adir-se

*Cal tenir present que les preposicions canvien davant l'infinitiu, només admet "a" o "de". I que les preposicions cauen davant la conjunció "que". S'adona (de) que fa tard.

Substitució pronominal:
En- introduït per la preposició DE. Em burlo dels amics- Me'n burlo.
Hi- introduït per altres prep. excepte "de". Accedeixo al càrrec. Hi accedeixo.

4. L'ATRIBUT

- S'adjunta a verbs copulatius (ser, estar, semblar, parèixer). El verb només fa d'enllaç entre el subjecte i l'atribut.

" L'Anna és tímida".
- Es pot reconèixer perquè concorda en gènere i nombre amb el subjecte quan es tracta d'un adjectiu. La carretera és costeruda. A més assenyala una qualitat i si s'elimina el verb, queda un sintagma nominal:
" La sabata és de pell"- La sabata de pell.
- Substitució pronominal:
El, la, els, les - substantiu determinat. "Ell és el geni.-Ell l'és"
Ho- substantiu indeterminat. "És arquitecte.- Ho és."
En- per emfasitzar. "Que n'és, de ximple".

5. EL PREDICATIU
 Complementa alhora al subjecte+verb ( En Quim anava cansat) o al verb+CD (Duu la camisa bruta).
- Es pot reconèixer perquè va amb verbs com "restar, mantenir-se, quedar, parèixer, mostrar-se, tornar-se, esdevenir, posar-se, viure, caminar, dur, caure, morir, trobar...". "El trobo trist". I a més concorda amb el subjecte o el CD-" Els nois es mantenen tensos".

- Substitució pronominal:

Hi- generalment sempre. 
"Viu estressada- Hi viu".
En- Amb els verbs "elegir-se, dir-se, fer-se, nomenar" i semblants. 
"Em dic Josep. Me'n dic"

6. EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL

- Afegeix circumstàncies a l'acció verbal (lloc, temps, mode, quantitat, companyia, instrument, direcció, causa, finalitat, condició i concessió).

- Per a reconèixer el tipus cal fer la pregunta adequada:
On?-lloc / Quan?-temps/ Com?-mode/ Quant?- quantitat/ Amb qui? Companyia/ Amb què? instrument/ Cap on?- direcció (corria contra direcció)/ A causa de què? causa (No vindré perquè estic ocupat)/ Amb quina finalitat? finalitat (No li diu que marxa a fi que no pateixi)/ A condició de què? condició (Si no feu bé l'examen, no podreu aprovat)/ Malgrat quin obstacle? concessió (Malgrat tots els accidents, l'excursió va ser un èxit).

Substitució pronominal:

En - CC introduït per la prep DE. 
"Vinc de París. En vinc".
Hi- CC introduït per una altra prep excepte "de".
 "Vaig a Barcelona. Hi vaig".

Els CCManera se substueixen sempre per HI (vagin amb prep "de" o no)
" Parla malamen"- hi parla/ "Camina de genolls - Hi camina".


Ja deveu haver observat que, moltes vegades , substituïm més d'un complement en una mateixa frase. En fer-ho, col.loquem els diversos pronoms-substituts seguint un ordre molt fàcil de descobrir. Ara ho veureu:

Se te l'ha menjada (la coca a tu)
   (CI)(CD)

Us n'encarregarem (roba a vosaltres)
(CI) (CD)

Els la hi portarem (la càmera a ells a l'hotel)
(CI) (CD) (CC)

Ho agafes? T'ajudarem amb un esquema: 


1r. LLOC
2n. LLOC
3r. LLOC
4t. LLOC
REFLEXIU
CI
CD
(o atribut)
Adverbials
(CC, CP, C. Pred)


És clar que normalment no en trobem quatre de seguits, però aquest és l'ordre de "prioritats". Normalment, ens trobem l'ordre per parelles i no més.

Segons aquesta "llei" que acabem de formular, creieu que les combinacions pronominal són correctes?


"El gos mossega la cama a la nina": El gos li la mossega
                                                          (CI) (CD)
"Ensenyes les fotos a la iaia?": Li les ensenyes?
                                          (CI)(CD)
"Està torrat. ha dedicat els poemes al pot de pega": Li'ls ha dedicat
                                                                           (CI) (CD)
Què trobeu? Us sonen bé? Les heu sentides moltes vegades?

Doncs bé, en teoria haurien de ser correctes, però com que ens sonen tan estranyes ("malament", en dieu vosaltres) en català central es produeix un canvi:


Quan la forma LI (CI) ha de precedir una de les formes EL, LA, ELS,  o LES (CD) s’inverteix l’ordre. I amés transformem el LI en HI.


Així diem:

"El gos la hi mossega"
          (CD)(CI)
"Les hi ensenyes?"
(CD)(CI)
"Els hi ha dedicat"
(CD)(CI)


I ara, ja, macos i maques... A TREBALLAR UNA MICA!


http://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/pronoms%20febles/teoria.htm
http://marta-aprovam.blogspot.com.es/2012/01/els-pronoms-febles.html




dijous, 19 d’abril de 2018

FORMES BÀSIQUES DE PRONOMS FEBLES


El diagrama I mostra totes les formes pronominals àtones. Els pronoms de la columna A s'usen quan el verb comença en consonant i els de la columna B quan el verb comença en vocal.
Diagrama I
ProclisiEnclisi
Forma reforçadaForma elididaForma plenaForma reduïda
1a pers. singemm'-me'm
2a pers. singett'-te't
3areflex.ess'-se's
CD (masc)ell'-lo'l
CD (fem)lal'-la
CIli-li
1a pers. pluralens-nos'ns
2a pers. pluralusvosus
3areflexiuess'-se's
CD (masc)els-los'ls
CD (fem)les-les
CI (masc i fem)els-los'ls
A aquest quadre de pronoms, cal afegir-hi els pronoms enho i hi (forma plena). Tant ho com hi són invariables; en canvi, en varia depenent de la seva situació en relació amb el verb. Així, en posició proclítica en forma reforçada, es manté la forma plena en, mentre que en forma elidida, tenim n'. La seva forma plena en posició enclítica és -ne, mentre que la forma elidida en posició proclítica és 'n.