LITERATURA MEDIEVAL 2

• ESCRIURE A L' EDAT MITJANA                                      

  Entre el món mític i el món real

    Castells, monestirs, ciutats emmurallades... natura salvatge, oceans sense fi...

    Cavallers que guerregen, monjos copiant manuscrits, senyors feudals que practiquen mals usatges, artesans acolorint esglésies, pagesos sense sou... 

    Cavallers que salven princeses, bruixes que encisen, éssers sobrenaturals...

  Avui, en  un S. XXI científic i racional, tenim claríssim què existeix i què no. Sabem que la mossegada d'un llop és real, però que el foc d'un drac només crema en la nostra fantasia. En canvi, la mentalitat medieval no distingia entre la realitat i la meravella. Fades, bruixes, aparicions d'ultratomba, monstres, dimonis, bestioles màgiques i llocs encantats es consideraven tan reals com el món material. No eren "ficció" literària, sinó "veritat", perquè l'irreal constituïa un component més de la vida.

  Per això ningú se sorprenia  de l'encontre entre éssers sobrenaturals i humans. Igual com les famílies imperials romanes buscaven parentius amb divinitats per legitimar el seu poder, les famílies nobles dels segles XI i XII presumien d' emparentar-se amb éssers fantàstics, fades , bruixes i mags, sobretot.
• 
  
• L'ORDRE FEUDAL

  La imatge exemplifica dues característiques fonamentals de l'edat mitjana: la religiositat i l'estructura estamental. 

  Com que es tracta d'una miniatura extreta d'un llibre d'hores , ens parla del teocentrisme medieval, una visió de la vida condicionada per la fe: Déu esdevé el centre de l'existència. la vida humana s'entén com un trànsit penós per la terra, com una espera dolorosa durant la qual, l'' ésser humà, un pobre pecador, se sacrifica per obtenir la glòria eterna al cel. per això, són tan importants els oratores (els que resen). Al fons i a  dalt de tot, hi apareix també un castell, espai vinculat als bellatores, (els que lluiten, la noblesa). l'ordre polític, social i econòmic llavors vigent rep el nom de FEUDALISME. El poder feudal instaura una jerarquia social per mitjà d' un pacte de vassallatge : el jurament de fidelitat i obediència a canvi de protecció. per últim, s'hi ha dibuixat pagesos treballant la terra: són els laboratores (els que treballen, camperols i burgesos), l'estament que faltava.
• 

  DEL DESERT AL BOSC, LA RECERCA DE L' ESPIRITUALITAT

  Avui que vivim en un temps amb tantes distraccions a l'abast, que ens espanta fins al pànic avorrir-nos i que volem aprofitar cada moment, potser ens estranyarà que dos mil.lenis enrere, uns homes s'apartessin del món per a buscar, en la soledat de la natura, una vida religiosa basada en la pregària, la meditació, el silenci, la contemplació i la renúncia. Sols (els eremites) o en grup (els cenobites), iniciaren un camí les petjades del qual poblen encara el paisatge europeu.

  El desert és l'indret de retir de l' Orient per practicar aquesta nova religiositat. És un medi hostil però pur, encara no corrumput per l' ésser humà,  que fa pensar en la immensitat i en l' eternitat, una vida de sacrifici i d' acostament a Déu. per tot plegat, molts homes de l ' Orient cap al S. III d C. iniciaren aquest moviment cap a paratges desèrtics.

  

  Si a l'Orient l' indret simbòlic és el desert, a l' occident europeu la soledat es troba al bosc: natura salvatge, paratges inhòspits, amb altes muntanyes molt a prop...

  L' espiritualitat cristiana, seguint la petjada d' Orient, pobla durant l' Edat mitjana tot Europa d' ermites i monestirs. Són les ordes religioses, grups de monjos o monges, que en un ambient de pau i silenci, fan vida en comú seguint les regles de la vida monàstica.
• Els primers textos en llengua catalana: Les homilies d' Organyà i el Llibre jutgeArchivo
• LA INVENCIÓ DE L'AMOR

  Diuen que " l'amor és un invent del S. XII " . Aquesta frase resumeix la importància històrica dels trobadors, els poetes provençals que, entre els segles XII i XIII, componen per primer cop a Europa poesia escrita en una llengua derivada del llatí: l' occità. introdueixen l' amor com a gran tema literari. I les seves idees sobre l' enamorament són encara les nostres. de fet, avui estimem com aquests escriptors ens van ensenyar. Així, exigim fidelitat a la parella, igual que ells. o ens enamorem a primera vista, confirmant la seva teoria que l' amor entra pels ulls, quan contemplem la persona estimada.

  La dama és casada: la dona del senyor feudal per al qual treballa com a poeta el trobador. Es tracta d' un amor extramatrimonial. Com que els matrimonis en l' època responien a interessos polítics i econòmics, els trobadors creuen que l' amor autèncic, espontani i lliure es troba fora de casa.

  S' Ha de mantenir en secret. Si el marit els decobreix esdevindrà el gilós i prendrà represàlies. Al castell sempre hi ha nobles, com el que puja les escales a la pintura, pendents de sorprendre els amants i assebentar-ne al senyor a canvi d'una recompensa: són els lausengiers(delators). El trobador idealitza l'estimada: la descriu plena de bellesa i virtuts. I n'amaga el nom veritable rere un pseudònim anomenat en occità senhal.
• A la il.lustració, un trobador festeja una dama en una cort feudal. Compon cançons, poemes amorosos amb música per ser interpretats, no llegits. Potser els recitarà un joglar en comptes d'ell mateix. trobador (compositor) i joglar (només l'intèrpret) són dues categories d' artistes diferents.
• 
  
• https://www.scribd.com/document/373097480/La-llegenda-del-cor-menjat
• 
  
• La llegenda del cor menjat (text 1 i 2)Archivo
• EL MÓN CORTESÀ

  La visió de l'amor elaborada pels trobadors s'anomena fin' amors en occità: l' amor cortès, un amor refinat, que obliga  els enamorats a demostrar cortesia, un conjunt de qualitats personals, a to amb l' ambient selecte, luxós i educat de les corts feudals. Lleialtat, valentia, generositat, caràcter alegre, gentilesa, tracte amable i bona conversa per moure's en societat, a més de formació cultural (sobretot poesia i música) són virtuts exigides a nobles i cavallers, contrastant amb els estaments inferiors, a qui es jutja incapaços d'estimar amb un sentiment elevat i pur.

  AMORS IMPOSSIBLES I AMORS PROHIBITS

  
• Els  poemes trobadorescos es conserven acompanyats de les vides, una biografia breu dels trobadors que els serveixen de presentació. Les vides de Jaufré Rudel i Guillem de Cabestany són de les més conegudes. Rudel viu un amor impossible, perquè s' enamora de la comtessa de Trípoli sense conèixer-la, només d' oïdes, pel que li expliquen d'ella. Separat de la dama, els seus poemes parlen de  " l' amor de lluny " , de l'absència i la distància. Guillem de Cabestany, en canvi, gaudirà de l' amor prohibit, transgressió que provocarà un final tràgic.
• La lírica trobadoresca1 (text 3)Archivo
• La lírica trobadoresca 2 (text 4)Archivo
• MÉS ENLLÀ DELS TROBADORS

  Sabies que...

  

  L’ italià Francesco Petrarca (1304-1374) és considerat el primer home modern d’ Europa. El seu Cançoner canta l’ amor que sent per Laura, una dona que no representa tan sols la perfecció física, sinó que reuneix intel.ligència, virtut, sensibilitat… Aquesta dona simbolitza l’ amor imposible  i és per al poeta una Font d’ inspiració però també de dolor.

  

  De la mateixa manera i un segle després,  un poeta anomenat  Ausiàs March  (1400-1459) reflectirà en llengua catalana els temes que el preocupen: el plaer i el dolor, l’amor , la mort i Déu. Més enllà dels trobadors, el més gran amador de tots els temps, renovarà la imatge de la dona cantada i transformarà la lírica catalana i europea. La seva poesia amorosa reflectirà les vivències del poeta i les reflexions que fa sobre l’ amor carnal i espiritual. Ausiàs March ha passat a la història de la literatura com el poeta que aspira a l’amor pur, espiritual i que cau contínuament en les temptacions de la carn; per això el reconeixem com el poeta escindit. llegeix els fragments dels cants d’amor, on expressa les seues contradiccions, i comprovaràs que més que un poeta de l’amor sembla un poeta del dolor.

  
  
• Més enllà dels trobadors (text 5 i 6)Archivo
• L' HEROI DAVANT DEL PERILL

  Homes  i dones som en el camí de la igualtat, però durant molts segles els nostres camins han estat ben divergents. Per això la literatura ens ha ofert imatges del tot diferents del món masculí i femení. L' heroi personifica l'ideal masculí. Capaç de grans gestes, sempre sucumbeix a l' amor, representat per la dama, bella i virtuosa. Uns estereotips que arrenquen dels clàssics i que es consoliden en l' època medieval. Si la imatge de la virilitat s'associa al coratge i a la noblesa, la imatge de la feminitat és el receptacle de la bellesa, de la vida i de l' amor. Voleu dir que el cavaller i la dama no són encara presents en el nostre imaginari?
• L' HEROI ÈPIC

  La Matèria de França reunia, a l' edat mijana, totes les cançons de gesta franceses, extenses narracions en vers com La chanson de Roland , la més antiga (S. X). aquests relats heroics tenen una base històrica, que apareix molt alterada. Els cavallers lluiten en un lloc real (al Pirineu de Navarra), obeeixen al seu senyor (Carlemany) i defensen la fe. Roland, juntament amb els millors cavallers de l' emperador, són atacats a traïció pels sarraïns. Malgrat que l' heroi toca l' olifant (el corn de guerra) demanant ajut, moren tots després d'una lluita desigual. En l' èpica, doncs, el final és tràgic.

  EL CAVALLER DE LA TAULA RODONA

  També en vers, la Matèria de Bretanya aplegava les històries sobre el rei Artús,  Camelot i la Taula Rodona. Escrites en les corts feudals del nord de França  (Bretanya), aquestes narracions barregen aventures cavalleresques i amor cortès. Són ficció pura, a diferència de l' èpica.

  L' acció s' ambienta en espais inexistents, sovint un bosc màgic. Ara es lluita pel gust de l' aventura, pel prestigi personal que reporten les proeses i per l' amor d'una dama. Sol haver-hi final feliç i, fins i tot quan l' heroi entra en combat, el to del relat és alegre i lleuger, no pas solemne i greu. Excalibur, l'espasa d' Artús, simbolitza un món feudal ideal, amb el bé i la unió triomfant sobre el mal i la desunió.
• PER SABER-NE MÉS...
• Literatura catalana medievalURL
• Literatura catalana medieval 2URL
• EL VALOR DE LES IDEES

  A qui no sigui creient, Ramon Llull, que va dedicar tota la seva vida a predicar el cristianisme, pot semblar-li una figura allunyada de la seva realitat, sense gaire connexió amb el present, tan diferent del món gairebé vuit segles enrere. Però entre l’obra de l’escriptor mallorquí i nosaltres hi ha força relació. 

  Llull és algú que lluita per un ideal, que s’hi mantindrà sempre fidel i que se sacrifica per ell. Una bona lliçó per a una època com la nostra, en la qual, a vegades l’interès o el profit passen per davant de les conviccions. I, sobretot, defensa les seves creences per mitjà del diàleg, no pas de la violència. Creu que, debatent i argumentant, convencerà els savis d’ altres religions que l’ única fe veritable és la cristiana. Tingui raó o no, Llull parla i escolta, en comptes d’imposar.

  SOTA EL DICTAT DE LA FE

  Ramon Llull viu en un món dividit entre dues grans religions enfrontades: la cristiana, que s' imposa  a poc a poc a tot  l' Occident europeu, i l' Islam, que és ben viu viu a l' Orient. Convençut que la seva és la fe autèntica, es proposa difondre el cristianisme amb aquest objectiu:

  - En l' àmbit intel.lectual, desenvolupa uns coneixements que anomena "Arts", amb els quals pretén convèncer de la validesa de la fe cristiana a partir del raonament.

  - En l' àmbit literari, escriu un bon nombre d' obres amb finalitat didàctica per apropar la població a Déu.

  - En l' àmbit diplomàtic, viatja a les corts europees per convèncer els poderosos de la necessitat de crear escoles de missioners per difondre la fe. però el fracàs tanca una llarga vida de lluita: la seva "Art" no és entesa i els poders de l' època (corts i papat no donen suport al seu programa de creació d' escoles de missioners). 

  - En l' àmbit de les missions, emprèn diversos viatges al nord d' Àfrica per convertir els musulmans. 

  
  
• 
  
• RAMON LLULL,  UN CATALÀ UNIVERSAL

  Lllull és un escriptor insòlit, únic tant en l' àmbit europeu com català. Sobta l' aparició d' un escriptor prolífic, amb una extensa obra ( més de 250 títols) de temàtica especialitzada (filosofia, teologia, ciència...) en català , un idioma que a penes sí compta amb textos escrits. De fet, és el primer d' escriure a Europa sobre alguns d' aquests temes en una llengua romànica. També redacta en llatí (per als lectors formats) i en àrab (la llengua dels musulmans a qui vol convertir).

  S' ha considerat Llull com el "creador del català literari", perquè dóna un gran impuls a una llengua que s' iniciava en la literatura. Cal destacar les obres Blanquerna i Fèlix o Libre de meravelles, les dues primeres "novel.les" catalanes.

LITERATURA MEDIEVAL 1

Literatura medieval 1

L'EDAT MITJANA (1)

LA LITERATURA MEDIEVAL
S. XII i XIII



CONTEXT HISTÒRIC

L' Edat Mitjana és el període que comprèn des de la caiguda de l'imperi romà d'Occident (476) fins a la conquesta de Constantinoble pels turcs (1453).

ÀMBIT SOCIOECONÒMIC
- L'economia és agrària.
- La societat s'organitza segons el model del feudalisme, que es basa en el vincle de vassallatge entre el senyor feudal i el serf. 

ÀMBIT POLÍTIC
- La fragmentació de l'Imperi romà configura una Europa formada per unadiversitat de regnes de fronteres canviants.
- Les invasions són freqüents i hi ha una gran inseguretat política.

ÀMBIT RELIGIÓS
- L' Església és la institució més poderosa: no tan sols domina la política i l'economia (basada en la possessió de la terra), sinó que governa les consciències dels individus i la manera de viure.

ÀMBIT CULTURAL
- La cultura, la lectura i l'escriptura són patrimoni de l'Església.
- Els monestirs són els centres de cultura del moment. Hi conflueix el saber de l'antiguitat grecollatina, de l'espiritualitat cristiana i de la cultura àrab.

ÀMBIT LINGÜÍSTIC
- El llatí és la llengua de cultura, del dret i de les institucions.
- Al llarg de l'edat mitjana, es formen les llengües vulgars, que a poc a poc prenen espai al llatí i acaben imposant-se. Els primers textos escrits en llengua vulgar ( o si més no, els més antics conservats) pertanyen en aquest període (Alta Edat Mitjana). El primer document al.lusiu a una llengua vulgar, és una disposició del Concili de Tours (813), que demana als bisbes que les homilies siguin traduïdes a la llengua "rústega" ("in rusticam romanam lingua"), vulgar, la que parla el poble.
- La llengua catalana es forjarà com a llengua diferent del llatí (s. X-XII), tot i que el llatí conservarà el monopoli de la llengua escrita fins pràcticament ben entrat el S. XIII.
- Els primers versos en una llengua romànica ( que es conserven): exaltació paralitúrgica de Sta. Eulàlia, en un document de finals del S. I. Els grans poemes com la Chanson de Roland i El cantar del Mío Cid, o l'obra del duc d'Aquitània (S. XII).
- Pel que fa al català, els textos més antics conservats són del S. XII: Les Homilies d'Organyà (incloses en un sermonari destinat a la predicació de l'evangeli) i el Forum Iudicum (conjunt de lleis visigòtiques) o també anomenat Llibre jutge. *



CONTEXT LITERARI

La literatura medieval:
- Cultiva els gèneres heretats de la tradició greco-llatina, però trenca amb la temàtica i els ideals clàssics.
- És el reflex de la societat de l'època. Cada estament social conrea una literatura adequada a la seva condició i manera d'entendre el món.*

LITERATURA CORTESA
- En l'àmbit de la noblesa i la cort es cultiva la literatura cortesana i cavalleresca, que canta, d'una banda, les gestes dels cavallers i, d'altra banda, l'amor cortesà.

LITERATURA RELIGIOSA
- La literatura religiosa o doctrinal és obra de l'església, i té com a objectiu ensenyar al poble i guiar-lo pel camí de la fe.

LITERATURA POPULAR
- El poble crea la literatura popular, constituïda per cançons de feina i de festa relacionades amb el calendari.  Literatura de tradició oral.