LES OCLUSIVES FINALS

Lletres p/b, t/d i c/g

Observa atentament la pronúncia d’aquests sons a final de paraula:

esquerp

superb

set

fred

arc

llarg

Normes d’ortografia

A final de paraula
Darrere d’una vocal tònica, s’escriuen les oclusives sordes: p, t, c: llop, humit, amic	Excepcions– adob, club, cub, tub, fluid, fred, sud, mag, demagog, pedagog… – Femenins acabats en –itud (solitud, plenitud) i –etud (quietud, inquietud).
Darrere d’una vocal àtona, s’escriu la mateixa lletra que aparegui en el femení o en una paraula derivada: àrab, pàl·lid, càstig, príncep, dipòsit, músic.	Excepcions ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, mànec, préssec, rònec…
Darrere d’una consonant s’escriu la mateixa lletra que aparegui en el femení o en una paraula derivada: superb, covard, alberg, llarg, serp, desert, remolc.	ExcepcionsLa primera persona d’alguns verbs: vinc, aprenc, comprenc, encenc, entenc, pretenc, tinc, …

A final de síl·laba
Caldrà tenir en compte els grups gràfics següents:
ad-	adjuntar, adjudicar, admetre, advocat, adversitat
ab-	abdicar, abdomen, absent, absolut, abstracte, absurd, absoldre
ob-	objecte, objectiu, obtenir, observar, obscur, obvi, obviar
sub-	subjecte, subministrar, submarí
subs-	substituir, substitut, substància, substrat
cap-	capçal, capgirar, capbussar-se, capficat
cab-	cabdal, cabdell, cabdill
-bt-	dissabte, sobte, dubte, subtil
-pt-	acceptar, apte, captiu, escriptor, escriptura, recepta, repte
-cc-	accent, accelerar, succeir, succés, acceptar, objecció
-ct-	tracte, adjectiu, recte, pacte, delicte, districte, objecte
-gg-	suggerir
-gm-	augment, enigma, fragment
-gn-	cognom, signar, regnar, sagnar, digne
-dd-	addicte, addicció, adduir
-tm-	setmana, sotmetre
-tll-	espatlla, ametlla, butlletí, ratlla, motlle, batlle

L’emmudiment de les lletres d i t finals

Excepte en valencià i balear, les lletres d i t no es pronuncien a final de paraula en els grups –nd, –nt o –lt.

Noms	Adjectius	Adverbis	Gerundis
estand, dividend, insult, revolt, brillant, detergent, laberint, conjunt	fecund, profund, malalt, ocult, constant, content, distint, adjunt	constantment, malament, normalment, pobrament	cantant, perdent, dormint, servint

Les formes tan/tant i quan/quant

tan	– És un adverbi i s’utilitza per a les comparacions. – Sempre s’escriu davant d’un adjectiu o d’un altre adverbi	Ella és tan intel·ligent com tu. Fes-ho tan bé com sàpiques.
tant	– Indica quantitat i va seguit d’altres classes de paraules o va al final d’una frase.	Ha corregut tant que ha quedat esgotat. M’agrada tant!
quan	– Indica temps – Es pot substituir per una expressió temporal com “a quina hora”, “quin dia”, etc.	Quan vinguis escoltarem el CD. El dia que vinguis escoltarem el CD
quant	– Indica quantitat – Es pot substituir per una expressió com “quants n’hi ha”, “quants han arribat”, etc.	Quant val aquest xandall? Quants diners val aquest xandall?

Activitat de síntesi

Agafa les 15 paraules que consideris més difícils per tu i crea un núvol de paraules ben bonic. Utilitza aquest enllaç per fer-ho: http://www.nubedepalabras.es Quan l’acabis, envia-me’l a l’adreça mariajose.santadorotea@gmail.com per compartir-lo amb la resta de companys.

Nodes 2	131	132	133	135	136	137	138	139	140	141
	159	160	161	162	163	164
Nodes 4	348	350	352	353	354	355
Ampliació	001	002	003

LES FRICATIVES PALATALS

Lletres g/j, x/ix i tx/ig

I VAIG, ALLÀ BAIX?

En aquesta escena hi ha diverses coses que acaben amb -ig (com maig), o amb -ix (com brioix). A veure si en trobes, com a mínim, vuit de cada.

Font: Cavall Fort, núm. 1204

Amb les lletres g i j representem un so sonor, i amb la lletra x i el dígraf ix representem un so sord. El so sonor es pronuncia fent vibrar les cordes vocals, com en els mots geli joia. El so sord es pronuncia sense la vibració de les cordes vocals, com en els mots xarxa, caixa i peix.

És important pronunciar bé aquests sons, ja que ens permeten diferenciar aquests parells de paraules:

so sonor	so sord
joc gec metge	xoc xec metxa

A final de paraula, els grups –tx i –ig representen el mateix so: es tracta d’un so sord compost o africat, com en els mots despatx i maig.

Tots els sons anteriors s’articulen a la zona del paladar; per això direm que són palatals.

Recorda que la lletra x rep el nom de xeix quan sona com xarxa. En canvi, rep el nom d’ics quan sona com exemple. D’altra banda, les lletres ix formen un dígraf (grup de dues lletres que representa un so) en aquells parlars que no pronuncien la i, per exemple, caixa. Aquí, aquest grup de dues lletres és tractat com a dígraf.

Normes d’ortografia

Ortografia del so palatal sonor
NORMA	EXEMPLES	EXCEPCIONS
S’escriu g davant e, i	g: geniva, girafa, rigidesa, imatge, monges	– Grups -jecc- i -ject-: injecció, objecte, projecció, projecte – El verb jeure i derivats: jec, jeus, jeia… – Noms d’origen bíblic: Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem – Altres: jerarquia, jersei, jeroglífic, majestat
S’escriu j davant a, o, u	j: jardiner, joventut, juguesca, pluja, pitjor, pujada, platja
ALTERNANÇA g/j La norma anterior fa que hi hagi una alternança ortgràfica g/j en moltes famílies de paraules. Per exemple: barreja, barreges, barrejar, barregen, barrejo, barregi… enveja, enveges, envejar, envegen, envejo, envegi…

Ortografia del so palatal sord
NORMA		EXEMPLES
S’escriu x	– a principi de paraula	xàfec, xerrada, xiprer, xumet,
	– darrere consonant	anxova, marxar,
	– darrere la vocal i	guix, guixar, guixaire
	– darrere el diftong au	rauxa, disbauxa
S’escriu amb el dígraf ix	– darrere vocal	caixa, reixa, coixa, cuixa, peix, beix(color)
ALTRES SONS DE LA LLETRA X – El so compost sonor [gz]: exemple, exercici, examen, exèrcit… – El so compost sord [ks]: explica, textos, taxi, fix, fixar, expressióALERTA: estrany, estranger… s’escriuen i es pronuncien amb -s-

Ortografia dels grups –tx i –ig  a final de paraula
El so compost o africat a final de paraula s’escriu amb –tx en les paraules de les famílies que presenten –tx– enmig de paraula.	tx final –> família paraules amb -tx-despatx –> despatxat, despatxet esquitx –> esquitxos, esquitxar
El so compost o africat a final de paraula s’escriu amb –ig (darrere i només s’escriu –g) en les paraules de les famílies que presenten –j– o –g– enmig de paraula.	ig final –> família de paraules amb -j- o -g-passeig –> passejar, passegen boig –> boja, bogeria desig –> desitjar, desitgen mig –> mitjana, mitgera

Apunt final

Excés i accés Els substantius excés i accés es pronuncien igual en català oriental, malgrat que la grafia i el significat són diferents. Convé no confondre’ls quan els escrivim. EXCÉS Un excés és una cosa que sobrepassa un límit o una mesura establerts. Podem parlar d’un excés de velocitat si ens excedim en la velocitat permesa legalment. Diem que hi ha un excés d’estoc si n’hi ha més del que caldria. ACCÉS Un accés pot ser un espai per on s’arriba (s’accedeix) a un lloc. L’accés al jardí és per la porta del darrere. També pot ser el fet de tenir a l’abast, de poder aconseguir fàcilment, una cosa. Tothom té dret a l’accés de la informació. I també pot ser una mena de sinònim de atac. Accés de tos, de pànic, de nostàlgia.

Per practicar

Nodes 2	324 (19)	325 (20)	326 (21)	327(22)	328 (23)	329
	330 (24)	331 (25)	332 (26)	333	348 (27)	349 (28)
	350	351	352
Altres	Exercici d’omplir forats

Llibre digital de 2n d’ESO: bloc 5

Per compartir

Agafa les paraules que consideris més difícils per tu i crea un núvol de paraules ben bonic. Utilitza aquest enllaç per fer-ho: http://www.wordclouds.com/ Quan acabis, envia la teva feina a l’adreça: mjose.aparici@salesianessarria.net