- ESCRIURE A L' EDAT MITJANA
Entre el món mític i el món real
Castells, monestirs, ciutats emmurallades... natura salvatge, oceans sense fi...Cavallers que guerregen, monjos copiant manuscrits, senyors feudals que practiquen mals usatges, artesans acolorint esglésies, pagesos sense sou...Cavallers que salven princeses, bruixes que encisen, éssers sobrenaturals...Avui, en un S. XXI científic i racional, tenim claríssim què existeix i què no. Sabem que la mossegada d'un llop és real, però que el foc d'un drac només crema en la nostra fantasia. En canvi, la mentalitat medieval no distingia entre la realitat i la meravella. Fades, bruixes, aparicions d'ultratomba, monstres, dimonis, bestioles màgiques i llocs encantats es consideraven tan reals com el món material. No eren "ficció" literària, sinó "veritat", perquè l'irreal constituïa un component més de la vida.Per això ningú se sorprenia de l'encontre entre éssers sobrenaturals i humans. Igual com les famílies imperials romanes buscaven parentius amb divinitats per legitimar el seu poder, les famílies nobles dels segles XI i XII presumien d' emparentar-se amb éssers fantàstics, fades , bruixes i mags, sobretot. - L'ORDRE FEUDALLa imatge exemplifica dues característiques fonamentals de l'edat mitjana: la religiositat i l'estructura estamental.Com que es tracta d'una miniatura extreta d'un llibre d'hores , ens parla del teocentrisme medieval, una visió de la vida condicionada per la fe: Déu esdevé el centre de l'existència. la vida humana s'entén com un trànsit penós per la terra, com una espera dolorosa durant la qual, l'' ésser humà, un pobre pecador, se sacrifica per obtenir la glòria eterna al cel. per això, són tan importants els oratores (els que resen). Al fons i a dalt de tot, hi apareix també un castell, espai vinculat als bellatores, (els que lluiten, la noblesa). l'ordre polític, social i econòmic llavors vigent rep el nom de FEUDALISME. El poder feudal instaura una jerarquia social per mitjà d' un pacte de vassallatge : el jurament de fidelitat i obediència a canvi de protecció. per últim, s'hi ha dibuixat pagesos treballant la terra: són els laboratores (els que treballen, camperols i burgesos), l'estament que faltava.
DEL DESERT AL BOSC, LA RECERCA DE L' ESPIRITUALITATAvui que vivim en un temps amb tantes distraccions a l'abast, que ens espanta fins al pànic avorrir-nos i que volem aprofitar cada moment, potser ens estranyarà que dos mil.lenis enrere, uns homes s'apartessin del món per a buscar, en la soledat de la natura, una vida religiosa basada en la pregària, la meditació, el silenci, la contemplació i la renúncia. Sols (els eremites) o en grup (els cenobites), iniciaren un camí les petjades del qual poblen encara el paisatge europeu.El desert és l'indret de retir de l' Orient per practicar aquesta nova religiositat. És un medi hostil però pur, encara no corrumput per l' ésser humà, que fa pensar en la immensitat i en l' eternitat, una vida de sacrifici i d' acostament a Déu. per tot plegat, molts homes de l ' Orient cap al S. III d C. iniciaren aquest moviment cap a paratges desèrtics.
Si a l'Orient l' indret simbòlic és el desert, a l' occident europeu la soledat es troba al bosc: natura salvatge, paratges inhòspits, amb altes muntanyes molt a prop...L' espiritualitat cristiana, seguint la petjada d' Orient, pobla durant l' Edat mitjana tot Europa d' ermites i monestirs. Són les ordes religioses, grups de monjos o monges, que en un ambient de pau i silenci, fan vida en comú seguint les regles de la vida monàstica.- LA INVENCIÓ DE L'AMORDiuen que " l'amor és un invent del S. XII " . Aquesta frase resumeix la importància històrica dels trobadors, els poetes provençals que, entre els segles XII i XIII, componen per primer cop a Europa poesia escrita en una llengua derivada del llatí: l' occità. introdueixen l' amor com a gran tema literari. I les seves idees sobre l' enamorament són encara les nostres. de fet, avui estimem com aquests escriptors ens van ensenyar. Així, exigim fidelitat a la parella, igual que ells. o ens enamorem a primera vista, confirmant la seva teoria que l' amor entra pels ulls, quan contemplem la persona estimada.La dama és casada: la dona del senyor feudal per al qual treballa com a poeta el trobador. Es tracta d' un amor extramatrimonial. Com que els matrimonis en l' època responien a interessos polítics i econòmics, els trobadors creuen que l' amor autèncic, espontani i lliure es troba fora de casa.S' Ha de mantenir en secret. Si el marit els decobreix esdevindrà el gilós i prendrà represàlies. Al castell sempre hi ha nobles, com el que puja les escales a la pintura, pendents de sorprendre els amants i assebentar-ne al senyor a canvi d'una recompensa: són els lausengiers(delators). El trobador idealitza l'estimada: la descriu plena de bellesa i virtuts. I n'amaga el nom veritable rere un pseudònim anomenat en occità senhal.
- A la il.lustració, un trobador festeja una dama en una cort feudal. Compon cançons, poemes amorosos amb música per ser interpretats, no llegits. Potser els recitarà un joglar en comptes d'ell mateix. trobador (compositor) i joglar (només l'intèrpret) són dues categories d' artistes diferents.
- https://www.scribd.com/document/373097480/La-llegenda-del-cor-menjat
- EL MÓN CORTESÀLa visió de l'amor elaborada pels trobadors s'anomena fin' amors en occità: l' amor cortès, un amor refinat, que obliga els enamorats a demostrar cortesia, un conjunt de qualitats personals, a to amb l' ambient selecte, luxós i educat de les corts feudals. Lleialtat, valentia, generositat, caràcter alegre, gentilesa, tracte amable i bona conversa per moure's en societat, a més de formació cultural (sobretot poesia i música) són virtuts exigides a nobles i cavallers, contrastant amb els estaments inferiors, a qui es jutja incapaços d'estimar amb un sentiment elevat i pur.AMORS IMPOSSIBLES I AMORS PROHIBITS
- Els poemes trobadorescos es conserven acompanyats de les vides, una biografia breu dels trobadors que els serveixen de presentació. Les vides de Jaufré Rudel i Guillem de Cabestany són de les més conegudes. Rudel viu un amor impossible, perquè s' enamora de la comtessa de Trípoli sense conèixer-la, només d' oïdes, pel que li expliquen d'ella. Separat de la dama, els seus poemes parlen de " l' amor de lluny " , de l'absència i la distància. Guillem de Cabestany, en canvi, gaudirà de l' amor prohibit, transgressió que provocarà un final tràgic.
- MÉS ENLLÀ DELS TROBADORSSabies que...L’ italià Francesco Petrarca (1304-1374) és considerat el primer home modern d’ Europa. El seu Cançoner canta l’ amor que sent per Laura, una dona que no representa tan sols la perfecció física, sinó que reuneix intel.ligència, virtut, sensibilitat… Aquesta dona simbolitza l’ amor imposible i és per al poeta una Font d’ inspiració però també de dolor.
De la mateixa manera i un segle després, un poeta anomenat Ausiàs March (1400-1459) reflectirà en llengua catalana els temes que el preocupen: el plaer i el dolor, l’amor , la mort i Déu. Més enllà dels trobadors, el més gran amador de tots els temps, renovarà la imatge de la dona cantada i transformarà la lírica catalana i europea. La seva poesia amorosa reflectirà les vivències del poeta i les reflexions que fa sobre l’ amor carnal i espiritual. Ausiàs March ha passat a la història de la literatura com el poeta que aspira a l’amor pur, espiritual i que cau contínuament en les temptacions de la carn; per això el reconeixem com el poeta escindit. llegeix els fragments dels cants d’amor, on expressa les seues contradiccions, i comprovaràs que més que un poeta de l’amor sembla un poeta del dolor. - L' HEROI DAVANT DEL PERILLHomes i dones som en el camí de la igualtat, però durant molts segles els nostres camins han estat ben divergents. Per això la literatura ens ha ofert imatges del tot diferents del món masculí i femení. L' heroi personifica l'ideal masculí. Capaç de grans gestes, sempre sucumbeix a l' amor, representat per la dama, bella i virtuosa. Uns estereotips que arrenquen dels clàssics i que es consoliden en l' època medieval. Si la imatge de la virilitat s'associa al coratge i a la noblesa, la imatge de la feminitat és el receptacle de la bellesa, de la vida i de l' amor. Voleu dir que el cavaller i la dama no són encara presents en el nostre imaginari?
- L' HEROI ÈPICLa Matèria de França reunia, a l' edat mijana, totes les cançons de gesta franceses, extenses narracions en vers com La chanson de Roland , la més antiga (S. X). aquests relats heroics tenen una base històrica, que apareix molt alterada. Els cavallers lluiten en un lloc real (al Pirineu de Navarra), obeeixen al seu senyor (Carlemany) i defensen la fe. Roland, juntament amb els millors cavallers de l' emperador, són atacats a traïció pels sarraïns. Malgrat que l' heroi toca l' olifant (el corn de guerra) demanant ajut, moren tots després d'una lluita desigual. En l' èpica, doncs, el final és tràgic.EL CAVALLER DE LA TAULA RODONATambé en vers, la Matèria de Bretanya aplegava les històries sobre el rei Artús, Camelot i la Taula Rodona. Escrites en les corts feudals del nord de França (Bretanya), aquestes narracions barregen aventures cavalleresques i amor cortès. Són ficció pura, a diferència de l' èpica.L' acció s' ambienta en espais inexistents, sovint un bosc màgic. Ara es lluita pel gust de l' aventura, pel prestigi personal que reporten les proeses i per l' amor d'una dama. Sol haver-hi final feliç i, fins i tot quan l' heroi entra en combat, el to del relat és alegre i lleuger, no pas solemne i greu. Excalibur, l'espasa d' Artús, simbolitza un món feudal ideal, amb el bé i la unió triomfant sobre el mal i la desunió.
- PER SABER-NE MÉS...
- EL VALOR DE LES IDEES
A qui no sigui creient, Ramon Llull, que va dedicar tota la seva vida a predicar el cristianisme, pot semblar-li una figura allunyada de la seva realitat, sense gaire connexió amb el present, tan diferent del món gairebé vuit segles enrere. Però entre l’obra de l’escriptor mallorquí i nosaltres hi ha força relació. Llull és algú que lluita per un ideal, que s’hi mantindrà sempre fidel i que se sacrifica per ell. Una bona lliçó per a una època com la nostra, en la qual, a vegades l’interès o el profit passen per davant de les conviccions. I, sobretot, defensa les seves creences per mitjà del diàleg, no pas de la violència. Creu que, debatent i argumentant, convencerà els savis d’ altres religions que l’ única fe veritable és la cristiana. Tingui raó o no, Llull parla i escolta, en comptes d’imposar.SOTA EL DICTAT DE LA FERamon Llull viu en un món dividit entre dues grans religions enfrontades: la cristiana, que s' imposa a poc a poc a tot l' Occident europeu, i l' Islam, que és ben viu viu a l' Orient. Convençut que la seva és la fe autèntica, es proposa difondre el cristianisme amb aquest objectiu:- En l' àmbit intel.lectual, desenvolupa uns coneixements que anomena "Arts", amb els quals pretén convèncer de la validesa de la fe cristiana a partir del raonament.- En l' àmbit literari, escriu un bon nombre d' obres amb finalitat didàctica per apropar la població a Déu.- En l' àmbit diplomàtic, viatja a les corts europees per convèncer els poderosos de la necessitat de crear escoles de missioners per difondre la fe. però el fracàs tanca una llarga vida de lluita: la seva "Art" no és entesa i els poders de l' època (corts i papat no donen suport al seu programa de creació d' escoles de missioners).- En l' àmbit de les missions, emprèn diversos viatges al nord d' Àfrica per convertir els musulmans. - RAMON LLULL, UN CATALÀ UNIVERSALLllull és un escriptor insòlit, únic tant en l' àmbit europeu com català. Sobta l' aparició d' un escriptor prolífic, amb una extensa obra ( més de 250 títols) de temàtica especialitzada (filosofia, teologia, ciència...) en català , un idioma que a penes sí compta amb textos escrits. De fet, és el primer d' escriure a Europa sobre alguns d' aquests temes en una llengua romànica. També redacta en llatí (per als lectors formats) i en àrab (la llengua dels musulmans a qui vol convertir).S' ha considerat Llull com el "creador del català literari", perquè dóna un gran impuls a una llengua que s' iniciava en la literatura. Cal destacar les obres Blanquerna i Fèlix o Libre de meravelles, les dues primeres "novel.les" catalanes.
dilluns, 9 de desembre del 2019
LITERATURA MEDIEVAL 2
diumenge, 8 de desembre del 2019
LITERATURA MEDIEVAL 1
Literatura medieval 1
L'EDAT MITJANA (1)
LA LITERATURA MEDIEVAL
S. XII i XIII
CONTEXT HISTÒRIC
L' Edat Mitjana és el període que comprèn des de la caiguda de l'imperi romà d'Occident (476) fins a la conquesta de Constantinoble pels turcs (1453).
ÀMBIT SOCIOECONÒMIC
- L'economia és agrària.
- La societat s'organitza segons el model del feudalisme, que es basa en el vincle de vassallatge entre el senyor feudal i el serf.
ÀMBIT POLÍTIC
- La fragmentació de l'Imperi romà configura una Europa formada per unadiversitat de regnes de fronteres canviants.
- Les invasions són freqüents i hi ha una gran inseguretat política.
ÀMBIT RELIGIÓS
- L' Església és la institució més poderosa: no tan sols domina la política i l'economia (basada en la possessió de la terra), sinó que governa les consciències dels individus i la manera de viure.
ÀMBIT CULTURAL
- La cultura, la lectura i l'escriptura són patrimoni de l'Església.
- Els monestirs són els centres de cultura del moment. Hi conflueix el saber de l'antiguitat grecollatina, de l'espiritualitat cristiana i de la cultura àrab.
ÀMBIT LINGÜÍSTIC
- El llatí és la llengua de cultura, del dret i de les institucions.
- Al llarg de l'edat mitjana, es formen les llengües vulgars, que a poc a poc prenen espai al llatí i acaben imposant-se. Els primers textos escrits en llengua vulgar ( o si més no, els més antics conservats) pertanyen en aquest període (Alta Edat Mitjana). El primer document al.lusiu a una llengua vulgar, és una disposició del Concili de Tours (813), que demana als bisbes que les homilies siguin traduïdes a la llengua "rústega" ("in rusticam romanam lingua"), vulgar, la que parla el poble.
- La llengua catalana es forjarà com a llengua diferent del llatí (s. X-XII), tot i que el llatí conservarà el monopoli de la llengua escrita fins pràcticament ben entrat el S. XIII.
- Els primers versos en una llengua romànica ( que es conserven): exaltació paralitúrgica de Sta. Eulàlia, en un document de finals del S. I. Els grans poemes com la Chanson de Roland i El cantar del Mío Cid, o l'obra del duc d'Aquitània (S. XII).
- Pel que fa al català, els textos més antics conservats són del S. XII: Les Homilies d'Organyà (incloses en un sermonari destinat a la predicació de l'evangeli) i el Forum Iudicum (conjunt de lleis visigòtiques) o també anomenat Llibre jutge. *
CONTEXT LITERARI
La literatura medieval:
- Cultiva els gèneres heretats de la tradició greco-llatina, però trenca amb la temàtica i els ideals clàssics.
- És el reflex de la societat de l'època. Cada estament social conrea una literatura adequada a la seva condició i manera d'entendre el món.*
LITERATURA CORTESA
- En l'àmbit de la noblesa i la cort es cultiva la literatura cortesana i cavalleresca, que canta, d'una banda, les gestes dels cavallers i, d'altra banda, l'amor cortesà.
LITERATURA RELIGIOSA
- La literatura religiosa o doctrinal és obra de l'església, i té com a objectiu ensenyar al poble i guiar-lo pel camí de la fe.
LITERATURA POPULAR
- El poble crea la literatura popular, constituïda per cançons de feina i de festa relacionades amb el calendari. Literatura de tradició oral.
S. XII i XIII
CONTEXT HISTÒRIC
L' Edat Mitjana és el període que comprèn des de la caiguda de l'imperi romà d'Occident (476) fins a la conquesta de Constantinoble pels turcs (1453).
ÀMBIT SOCIOECONÒMIC
- L'economia és agrària.
- La societat s'organitza segons el model del feudalisme, que es basa en el vincle de vassallatge entre el senyor feudal i el serf.
ÀMBIT POLÍTIC
- La fragmentació de l'Imperi romà configura una Europa formada per unadiversitat de regnes de fronteres canviants.
- Les invasions són freqüents i hi ha una gran inseguretat política.
ÀMBIT RELIGIÓS
- L' Església és la institució més poderosa: no tan sols domina la política i l'economia (basada en la possessió de la terra), sinó que governa les consciències dels individus i la manera de viure.
ÀMBIT CULTURAL
- La cultura, la lectura i l'escriptura són patrimoni de l'Església.
- Els monestirs són els centres de cultura del moment. Hi conflueix el saber de l'antiguitat grecollatina, de l'espiritualitat cristiana i de la cultura àrab.
ÀMBIT LINGÜÍSTIC
- El llatí és la llengua de cultura, del dret i de les institucions.
- Al llarg de l'edat mitjana, es formen les llengües vulgars, que a poc a poc prenen espai al llatí i acaben imposant-se. Els primers textos escrits en llengua vulgar ( o si més no, els més antics conservats) pertanyen en aquest període (Alta Edat Mitjana). El primer document al.lusiu a una llengua vulgar, és una disposició del Concili de Tours (813), que demana als bisbes que les homilies siguin traduïdes a la llengua "rústega" ("in rusticam romanam lingua"), vulgar, la que parla el poble.
- La llengua catalana es forjarà com a llengua diferent del llatí (s. X-XII), tot i que el llatí conservarà el monopoli de la llengua escrita fins pràcticament ben entrat el S. XIII.
- Els primers versos en una llengua romànica ( que es conserven): exaltació paralitúrgica de Sta. Eulàlia, en un document de finals del S. I. Els grans poemes com la Chanson de Roland i El cantar del Mío Cid, o l'obra del duc d'Aquitània (S. XII).
- Pel que fa al català, els textos més antics conservats són del S. XII: Les Homilies d'Organyà (incloses en un sermonari destinat a la predicació de l'evangeli) i el Forum Iudicum (conjunt de lleis visigòtiques) o també anomenat Llibre jutge. *
CONTEXT LITERARI
La literatura medieval:
- Cultiva els gèneres heretats de la tradició greco-llatina, però trenca amb la temàtica i els ideals clàssics.
- És el reflex de la societat de l'època. Cada estament social conrea una literatura adequada a la seva condició i manera d'entendre el món.*
LITERATURA CORTESA
- En l'àmbit de la noblesa i la cort es cultiva la literatura cortesana i cavalleresca, que canta, d'una banda, les gestes dels cavallers i, d'altra banda, l'amor cortesà.
LITERATURA RELIGIOSA
- La literatura religiosa o doctrinal és obra de l'església, i té com a objectiu ensenyar al poble i guiar-lo pel camí de la fe.
LITERATURA POPULAR
- El poble crea la literatura popular, constituïda per cançons de feina i de festa relacionades amb el calendari. Literatura de tradició oral.
dimecres, 16 d’octubre del 2019
ESSA SORDA I ESSA SONORA
Lletres s, ss, c, ç, z
Amb les lletres s i z representem el so de la essa sonora i amb les lletres s, ss, c i ç representem el so de la essa sorda. La essa sonora es pronuncia fent vibrar les cordes vocals (casa, base, zel, zona). La essa sorda es pronuncia sense la vibració de les cordes vocals (caça, bassa, cel, sona). És important distingir aquests sons perquè la mala pronúncia pot ser la causa d’errors ortogràfics.
Normes d’ortografia
| Ortografia de la essa sonora | ||
| -s- entre vocals | -s-: camisa, lesió, museu, paisatge, països, presagi, rosa… |
Paraules amb essa sonora que en singular no duen essa final: anàlisi, crisi, dosi, èmfasi, hipòtesi, oasi, parèntesi, síntesi…
Paraules que es pronuncien amb essa sonora: adhesió, decisió, explosió, frase, presagi, presumpte, residu
|
| Derivats de dins, fons i trans | -dins-: endinsar -fons-:enfonsar, enfonsament -trans-: transitar, trànsit | |
| z- a principi de paraula | z-: zebra, zero, zona, zoo… | |
| -z- darrere consonant | Cons+z: donzella, dotzena, esmorzar, pinzell, quinze, senzill… | |
| Hi ha algunes paraules cultes que presenten una –z- entre vocals. | -z-: amazona, trapezi, ozó, topazi… | |
| Ortografia de la essa sorda | ||
| A principi de paraula: s, c | s-: sabata, seient, síndria, sucre… |
Paraules que es pronuncien amb essa sorda: agressió, comissió, discussió, dissoldre, expressió, impressió, lluïssor…
Altres paraules d’ús freqüent que s’escriuen amb ç trencada: alçar, avançar, començar, calçat, confiança, creixença, força, llança…
|
| c-: ceba, cendra, cendrer, cent, cera, cérvol, cicló, cigonya, cinta, cirera… | ||
| Entre vocals: ss, c, ç | -ss-: arrissar, cassola, cuirassa, disfressa, emissora, massís, pallasso, passadís, pissarra, tassa… | |
| -c-: àcid, facècia, places, recinte… | ||
| –ç-: abraçada, amenaçar, caçar, eriçó, plaça, puça, raça… | ||
| A final de paraula: s, ç | -s: arròs, bus, cabàs, dilluns, fals, llapis, massís, tros, vernís, tapís… | |
| -ç: avanç, avenç, braç, capaç, comerç, descalç, dolç, esforç, estruç, feliç, glaç, març, veloç… | ||
Per practicar (obre els enllaços en una pestanya nova amb el botó dret del ratolí)
| Nodes 2 | 234 | 235 (22) | 236 (23) | 237 (24) | 238 | 239 (25) |
| 240 (26) | 262 (27) | 263 | 264 | 265 (28) | 266 | |
| Nodes 4 | 440 | 442 | 443 | 444 | 445 | 446 |
| 447 | 448 | 449 | ||||
| Enxaneta | 43 | 55 | 56 | 57 | 64 | 68 |
| 69 | 254 | 255 |
| Dictats en línia | Elemental B1 | Intermedi B2 |
Activitat de síntesi
Fem un scrabble gegant. En grups de 8-9 persones, penseu cadascú una paraula difícil d’escriure que contingui el so de essa sorda o essa sonora. Es tracta de crear un scrabble amb aquestes paraules.
Utilitzeu el següent enllaç per crear-les:
|
dilluns, 14 d’octubre del 2019
LES CONSONANTS: SONS I GRAFIES
LES CONSONANTS: SONS I GRAFIES (1)
http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/nom-programa/Aixo-es-dramatic---Especial-nit-de-Nadal/audio/689862/ (Esplorador celeste a la deriva; Pere Calders) (minut: 26.34)
Mentre caminaven de puntetes cap a l’escriptori del pare, el nen tingué un pressentiment i va preguntar:
-Com és que parles tan bé el català? No em diràs que també preneu unes pastilles…
-Doncs sí: les píndoles de català són rosades. Cada idioma té el seu color. Apa ajuda’m a treure el plat volador.
L’Ernest es va posar de quatre grapes i, en el moment que anava a allargar el braç, l’astronauta li recomanà que primer toqués el vehicle amb la punta dels dits, per si encara cremava. El metall era calent, però l’escalfor es podia aguantar. La nau brillava i emetia una fosforescència intermitent. “I tant, si l’hauria trobat, la mare!”, pensà el noi. (...)
L’Ernest no es podia treure del cap les pastilles de català. Serien tan útils! La gent es podria desitjar les bones festes sense l’aguait de les pronunciacions i tot seria més planer i cordial.
-No ens podríeu enviar píndoles de català? –va preguntar de cop i volta-. Suposant que el preu ens anés bé…
-Qui sap! Però això us ho heu de fer vosaltres.
L’homenet va entrar al vehicle i, amb mig cos a fora, va mirar l’Ernest amb un posat d’agraïment. Li demanà que obrís la finestra, per no trencar els vidres, i s’acomiadà amb gentilesa:
-Gràcies! I que passeu un bon Nadal…
(...)
PERE CALDERS, Explorador celeste a la deriva
En els contes de l'escriptor Pere Calders, els extraterrestres parlen català sense cap problema. Un català ben polit i correcte, a sobre. No els ha calgut estudiar, memoritzar normes ortogràfiques, respondre preguntes de fonètica, omplir forats amb la paraula justa en un exercici de lèxic, llegir o redactar o atabalar-se pels exàmens, que sempre fan nosa. Els en deslliura la seva superior tecnologia: amb una pastilleta rosa n'hi ha prou perquè el visitant domini la nostra llengua, com veiem que passa al conte de dalt. Nosaltres, pobres terrícoles de mitjans tècnics més modestos, per mala sort encara aprenem llengua a cop d'hores de classe i llibre. llàstima que a les farmàcies del país no venguin aquestes pastilles, i que , de miracles, a l'escola no en passin gaires. Per força, hauràs de venir a classe, llegir, escoltar i treballar de valent la llengua. Si mai contactessis amb un explorador celeste catalanoparlant com el de Calders, fóra bo que us entenguéssiu...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)