Sintaxis 3

El sintagma verbal i els complements del verb

EL SINTAGMA VERBAL, PREDICAT DE L’ORACIÓ

El sintagma verbal (SV) és l’estructura gramatical formada per un verb (V) i els seus complements. El SV constitueix el predicat (P) de l’oració; és a dir, allò que es predica (o es diu) del SN subjecte.

La Laura	escrivia poemes i contes
SN	SV
[subjecte]	[predicat]

ESTRUCTURA DEL SINTAGMA VERBAL

No	vinguis	tard.
Especificador	Nucli	Complement
adverbi	verb	adverbi

– La funció d’especificador del verb la fan alguns adverbis (no, també, només, solament, ja, encara, etc.).

– La funció de nucli la fa el verb.

– La funció de complement del verb la poden fer:

• Un SN: Escolta la ràdio.
• Un adjectiu (o un sintagma adjectival): Està malalta. / Està molt malalta.
• Un SPrep.: Parlen de les seves coses.
• Un adverbi (o un sintagma adverbial): Menja malament.
• Un PRONOM: Vull això.
• Una ORACIÓ (que en aquest cas serà subordinada): Vull que vinguis.

TIPUS DE PREDICATS		Exemples
Predicat nominal	Frases amb verbs copulatius, que pràcticament no tenen significat, com ser, estar i semblar	Les estàtues eren de marbre.
Predicat verbal	Frases amb verbs predicatius, plens de significat, com plantar, créixer, escriure	Les estàtues tenien les mans juntes.

TIPUS DE VERBS
Verb copulatiu	Verb gairebé buit de significat (ser, estar, semblar).
Verb predicatiu	Verb ple de significat (dormir, caminar…).
Verb transitiu	Verb que necessita un objecte sobre el qual recaigui l’acció, és a dir, un CD (veure, voler…).
Verb de règim	Verb que exigeix un complement introduït per una preposició determinada, és a dir, un CRV (acostumar-se a, assabentar-se de…)
Verb intransitiu	Verb que no exigeix cap complement (venir, sortir, arribar, caminar, córrer…)
Verb pronominal	Verb que porta aglutinat un pronom feble (adonar-se, atrevir-se…)
Verb impersonal	Verb que no té subjecte (nevar, ploure, haver-hi...)

FUNCIONS SINTÀCTIQUES DINS DEL SV

1. El complement directe (CD)

Característiques del CD	Exemples
1. És un SN que designa l’entitat (persona, animal o cosa) sobre la qual recau l’acció del verb.	En Pau menja verdura. El conserge va tancar la porta.
2. Encara que el CD es refereixi a persones, generalment no va precedit de la preposició a.	L’alumne va saludar el professor. La policia va detenir els lladres.Avui hem felicitat la Carme.
3. El CD no concorda amb el verb; per tant, pot aparèixer en singular o en plural sense que el verb variï de forma.	L’alumne va saludar el professor.L’alumne va saludar els professors.
4. El CD és un complement exigit pels verbs transitius. Va immediatament darrere del verb i no es pot suprimir.	*La policia va detenir.*Avui hem felicitat.
5. El CD es pot substituir per un d’aquests pronoms febles: el, la, els, les, en o bé ho.	L’alumne el va saludar. La policia els va detenir.Avui l’hem felicitada.
6. Generalment, el CD passa a fer la funció de subjecte en l’oració passiva.	Els lladres van ser detinguts per la policia.La Carme ha estat aplaudida.

La manera més recomanable de reconèixer el CD, en cas de dubte, és fer-ne la substitució pronominal.

2. El complement indirecte (CI)

Característiques del CI	Exemples
1. És un SPrep introduït per la preposició a (o per a) que designa qui rep el benefici o el dany de l’acció del verb.	Va regalar un disc al seu cosí.Prepara un pastís per a la Marta.
2. Generalment, el CI es refereix a éssers animats (persones o animals).	Va explicar la llegenda a la Neus.La Marta dóna menjar al gos.
3. La posició més habitual és darrere el CD.	Va regalar un disc [CD] al seu company.
4. El CI es pot substituir pel pronom feble li (singular) i els (plural). ALERTA: *Lis no existeix.	Li va regalar un disc.Els vam telefonar de seguida.

Cal no confondre’l amb altres complements introduïts també per la preposició a, com alguns complements de règim verbal i alguns complements circumstancials:

S’han acostumat a la seva presència. [CRV]
No anirem al concert. [CC]